L'estany de Montcortès i Gerri de la Sal: ruta d'un dia

L'estany de Montcortès i Gerri de la Sal són a tocar l'un de l'altre i a tocar de Baro. Junts fan una ruta d'un dia amb poc cotxe i molta varietat: un estany de muntanya que els científics fan servir per llegir el clima de fa segles, un poble que va viure de la sal i un monestir amb el document més antic que es conserva a Catalunya. El circuit sencer, sortint de la fonda i tornant-hi, és d'uns 33 quilòmetres.

La ruta en xifres

• Baro – Gerri de la Sal: 5 km per la N-260, riu avall. Uns sis minuts.
• Gerri – estany de Montcortès: 11,6 km per una carretera local estreta que passa per Peramea i Bretui. Compteu-hi mitja hora.
• Volta a l'estany a peu: planera, uns 30 minuts per a un adult i uns 45 per a una família amb canalla.
• Desnivell en cotxe: de Gerri, a uns 590 metres, a l'estany, a 1.027. La pujada és de revolts: si algú es mareja, tingueu-ho en compte.

Proposem primer l'estany i després Gerri, perquè així la tarda queda per al museu de la sal. Abans de sortir, mireu-ne l'horari: si aquell dia només obre al matí, gireu l'ordre.

Matí: l'estany de Montcortès

Des de la fonda, baixeu fins a Gerri i, passat el poble, agafeu la carretera que s'enfila cap a Peramea. És un tram de revolts entre camps i boscos que en poc més de deu quilòmetres us deixa al pla de Montcortès, al municipi de Baix Pallars.

L'estany és d'origen càrstic: es va formar per la dissolució del subsòl i s'alimenta d'aigua subterrània. Fa unes nou hectàrees i arriba als trenta metres de fondària. Està protegit dins del PEIN i és zona especial de conservació de la Xarxa Natura 2000. El que el fa diferent és el fons: s'hi acumulen capes de sediment any rere any, com els anells d'un arbre, i els investigadors les han fet servir per reconstruir el clima de més de 1.500 anys. És el primer registre continu d'aquest tipus que es coneix al nord de la península.

La volta a peu és el millor pla. El camí és planer i us deixa veure l'estany des de tots els costats. Si us agraden els ocells, porteu prismàtics: Aralleida el descriu com una de les reserves d'ocells aquàtics importants del Pirineu i hi esmenta l'ànec collverd, el becadell i l'àguila pescadora. És un espai protegit: no sortiu del camí ni trepitgeu la vegetació de la vora.

Abans de baixar, passeu pel poble de Montcortès, a 1.049 metres. L'església de Sant Martí, documentada el 1164, té un campanar octogonal que es veu des de lluny.

Migdia: de tornada a Gerri

Baixeu per la mateixa carretera fins a Gerri. Si heu sortit d'hora, hi arribareu a l'hora de dinar. També podeu tornar a Baro, a cinc minuts, i deixar Gerri per a la tarda.

Tarda: Gerri de la Sal

Gerri és el cap del municipi de Baix Pallars i tot el nucli està protegit com a conjunt històric des del 1995. El nom ho explica tot: durant segles, el poble va viure de la sal d'una font d'aigua salada que neix de dipòsits de sal molt antics.

Les salines i el museu

L'aigua salada passava per una bassa i per un dipòsit on es decantava i es concentrava, i acabava a les eres, unes plataformes planes on el sol l'evaporava fins que hi quedava la sal. En els millors anys se'n recollien més de 1.500 tones. La producció va decaure als anys seixanta, la riuada del 1982 es va endur la majoria de salins i el 2026 l'Ajuntament ha tornat a fer sal de manera artesanal.

El Museu de Gerri de la Sal és a la Casa de la Sal o Reial Alfolí, l'antic magatzem on es guardava la sal, a la plaça del Mercadal. Va obrir com a museu el 2012, explica tot el procés i organitza visites a les salines. L'horari canvia segons el mes i el de les salines va a part: consulteu-lo a la pàgina d'horaris del museu abans d'anar-hi.

El monestir de Santa Maria i el pont

A l'altra banda del riu hi ha Santa Maria de Gerri. La seva carta de fundació, datada el 807, es considera el document més antic que es conserva a Catalunya (en còpia). El monestir va adoptar la regla benedictina el 839 i l'església romànica, de tres naus i tres absis, es va consagrar el 1149.

S'hi arriba pel pont del monestir, medieval i d'un sol arc, de més de 33 metres de llarg i 13,5 metres d'alçada sobre l'aigua. Ara mateix l'església és tancada al públic perquè s'hi fan obres de consolidació de les voltes, però el conjunt es veu molt bé des del pont i des del poble. Al nucli també hi ha la Torre de la Presó, una torre de defensa del segle XIII.

Si encara us queda tarda

Riu avall de Gerri, la Noguera Pallaresa s'obre pas pel congost de Collegats, uns cinc quilòmetres entre les serres de Peracalç i del Boumort, amb la roca de l'Argenteria. La carretera antiga que el travessava està en desús: si hi voleu anar a peu, informeu-vos abans de l'accés.

Consells pràctics

• Calçat: per a la volta a l'estany n'hi ha prou amb unes vambes; a Gerri, els carrers són de pedra i amb pendent.
• Amb canalla: l'estany és una sortida curta i agraïda; el museu de la sal els ajuda a entendre el que veuen a les eres.
• A l'hivern: la carretera de Montcortès és estreta i de muntanya. Amb neu o gel, informeu-vos de l'estat abans de pujar.
• Horaris: no en donem perquè canvien. Mireu sempre la web del museu el mateix dia.

El següent pas

Si voleu fer aquesta ruta i dormir a prop, la Fonda Farré és a Baro, a cinc quilòmetres de Gerri. Truqueu-nos al 973 66 20 35 o escriviu a info@fondafarre.com amb les dates. Teniu més detalls de cada lloc a l'estany de Montcortès i Gerri de la Sal, i un pla de dos dies a què fer a Baro i Sort en un cap de setmana.

Fonts consultades: Aralleida (estany de Montcortès), Ministeri (ZEC ES5130019), Universitat de Barcelona, Femturisme, Museu de Gerri de la Sal, Catalunya Romànica (Santa Maria de Gerri), Catalunya Romànica (pont del monestir), Bonart (obres del monestir), 3Cat (sal artesanal), Enciclopèdia (Collegats). Distàncies: OpenStreetMap.